la flama de tot un poble en moviment

Tristos son els dies que porten els anys , esperant no tindre fred, esperant no tindre fam. 

Tristes son les cendres  que tan fet callar, recorrent els teus carrers, recorrent el teu pasat. 

Quan s'acaben les paraules i els silencis m'acompanyen, quan les mans ja no em responen a les cordes que m'abraçen, es llavors quan me n'adone que son nuvols entre gabies, els records ques sempre tornen les cançons que sempre callen!

Seguint les escletxes dels vidres trencats vaig obrir finestres als ulls inundats i fent equilibris amb les il·lusions vaig escalar els murs de les meues presons. No hi ha cap ferida que es puga tancar ni cap sentiment que es puga empresonar i ara sóc la fera als ulls del caçador i espere els meus dies entre la foscor.

Lluitar, crear, construir!